Marisa Ruiz Magaldi neix el 1980 a Girona, i li agafa la dèria de la música als nou anys. Durant anys compagina el grau professional de piano (pla 66), que obté el 2001, amb els estudis universitaris. Es llicencia en Química el 2002 i decideix llançar-se de cap al món de la música: el 2003 comença el Grau Superior de Musicologia a l’Escola Superior de Música de Catalunya, amb professors com Jaume Aiats, Sílvia Martínez, Joaquim Rabaseda, Rubén López Cano o Juan Carlos Asensio, entre d’altres. No renuncia, però, al piano ni al plaer de la interpretació: ha continuat els estudis de piano amb Helena Ginès i actualment amb Jordi Masó, amb el qual ha col·laborat en l’enregistrament de les obres completes per a piano de Joan Massià i Ricard Lamote de Grignon.
La música de cambra és una de les seves grans passions: ha col·laborat amb diverses formacions (quintet amb piano, duets amb corda i vent, trios) i molt especialment amb la flautista Laura Xiberta, amb la qual ha format el duet Malva. En els últims anys ha conreat la faceta de pianista acompanyant a recitals, exàmens i concursos, sobretot amb instrumentistes de cobla (tenora, tible i fiscorn).
Com a musicòloga, va dedicar el seu projecte final al pensament filosòfic de Frederic Mompou, ha col·laborat amb la Revista de Girona, ha escrit programes de mà i crítiques i ha realitzat treballs sobre temes molt diversos, entre ells l’edició de la Sonata en do menor de Juli Garreta juntament amb Jordi Masó. Ha treballat també a Tritó Edicions, una important editorial i distribuïdora de Barcelona. Actualment forma part d’un projecte de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona sobre la música durant la Guerra Civil espanyola, i col·labora amb l’empresa de serveis musicològics Musikeon. El futur? Qui ho sap…
Hola!
acabo de descobrir el teu blog… m’agrada molt! No sé si coneixes els dels altres companys, però per si els vols posar al blogroll… estan molt bé el del Jordi Soler (jsoler.wordpress) i el del Jordi Roquer (myspace.com/jordiroquer o espacioblog.com/jordiroquer), i l’Amadeu té un d’entretingut, “diari de camp”. El de la Sole és molt interessant, sobretot per la quantitat de lynks que es poden arribar a trobar (lacoctelera.com/palyndrome). No sé, suposo que posats a lynkar, es poden posar moltes moltes coses… sort per a la presentació!