Comentaris per Nessun dorma

Comentari de marisaruiz a Suïcidar-se o morir

marisaruiz — Sun, 08 Jul 2007 00:51:17 +0000

Gràcies pel teu comentari, Quim! M’ha agradat molt que llegissis el meu blog i que hagis fet una aportació a aquest post que vaig escriure en un moment d’incontinència verbal inversament proporcional a la qualitat literària de la cosa… Salut!

Comentari de Quim a Suïcidar-se o morir

Quim — Fri, 06 Jul 2007 18:01:31 +0000

En comptes de “suïcidar-se o morir” jo pensaria en “matar o morir-se”. No és que tingui massa cosa a comentar-te sobre la subsistència d’aquest paràsit cultural del segle XIX, que ha arribat fins els nostres dies enfortit per les manies i els capritxos de determinades mentalitats del XX. Perquè trobo que qui no ho entengui o no ho vegi -i parlo pels autoanomentats, orgullosament i endogàmicament, músics- ja ho patirà en la pròpia carn laboral. El món no és pas per al talent autosuficient, ni per a les belleses nostàlgiques -que potser ni tan sols existiren-, ni per a les idees utòpicament celebrades; el món és dels astuts, dels que tenen la intel·ligència justa per adonar-se que el model silenciós, controlat i normatiu del concert ocupa un espai delimitat i concret del nostre paisatge cultural; un espai ritualitzat emblemàtic i cultualment rellevant, però petit com l’armariet de les sabates que tan còmodament han encertat a inventar els arquitectes dels darrers deu anys.
“Matar” i no “Suicidar-se”, ja que la meva vida no pot dependre dels absurds del context. No voldria estilumar l’assassinat massiu de pseudo-burgesos abonats a les temporades de concert, de tots aquells que s’emocionen i fins i tot s’aixequen desafiadorament, enmig d’un pati de butaques vermell atemorit de la raresa, de tanta emoció i exitació per uns compassos simfònics -és un record viu, i no era pas jo-, dels pocs que legitimen les lamentacions superiors que acusen el país de manca de cultura i interès artístic, d’infantilisme estúpid i badoquisme perenne. A qui caldria matar són uns altres. Em sembla que no cal especificar-ho, oi?
“Morir-se” i no “Morir”, ja que el silenci no ha de venir imposat per la norma. El ritual del concert, que sembla tant denostrat, és una perla que ha intentat fossilitzar-se en unes pautes de conducte. Com si volguéssim perpetuar la joia d’una trobada memorable i eternitzar-la tot repetint-la. Quina animalada! Però si ni ens funciona amb les mirades íntimes que gairebé ens sembla necessitar! Per això, tant de bo poguéssim morir-nos en un concert. Però jo parlo d’una mort que no sigui d’aborriment, d’estancament, de subordinació, de civilització. Jo vull una mort diferent, més terrible i més bella, més punyent i més plaent, on no puguis adormir-te (nessun dorma) per ganes de viure-la. Si és aquesta, fora meravellós morir-se en un concert.
I paro, perquè em fa por rellegir el que he escrit. Tanmateix, volia deixar una petjada simpàtica en aquesta pàgina teva que m’he trobat avui tot cercant tonteries per la xarxa. I ves per on, ha estat una sorpresa ben agradable tornar a pensar en tu. I d’aquí aquest testimoni delirant.

Comentari de Viviana a Repertorista

Viviana — Mon, 11 Jun 2007 22:39:46 +0000

Hola Marisa! He arribat al teu bloc casualment i m’agraden molt les teves opinions. Sóc una dels acompanyants de l’esmuc així que et podria explicar una bona pila de coses referent a això que dius dels repertoristes…

Et felicito pel bloc i em sumo a les files dels que volen fer quelcom per fer sortir de l’anquilosament la música clàssica…

Comentari de Viviana a Repertorista

Viviana — Mon, 11 Jun 2007 22:34:02 +0000

Hola Marisa, per casualitat he arribat a la teva pàgina.M’ha recomfortat el que dius dels acompanyants. Jo sóc una dels repertoristes de l’Esmuc i et podria explicar unes quantes coses en relació al que dius!

Et felicito pel bloc i les teves reflexions que comparteixo (sobretot la de l’avorriment als concerts…no saps quantes vegades he pensat el mateix)i et convido a visitar també el meu bloc (cat.bloctum.com/viviana)
Una salutació
Viviana

Comentari de Izar a Currículum

Izar — Mon, 04 Jun 2007 09:56:40 +0000

Hola!
acabo de descobrir el teu blog… m’agrada molt! No sé si coneixes els dels altres companys, però per si els vols posar al blogroll… estan molt bé el del Jordi Soler (jsoler.wordpress) i el del Jordi Roquer (myspace.com/jordiroquer o espacioblog.com/jordiroquer), i l’Amadeu té un d’entretingut, “diari de camp”. El de la Sole és molt interessant, sobretot per la quantitat de lynks que es poden arribar a trobar (lacoctelera.com/palyndrome). No sé, suposo que posats a lynkar, es poden posar moltes moltes coses… sort per a la presentació!